Este jueves 18 de Junio los alumnos de cuarto
de la ESO dejaron atrás un etapa para emprender otra un tanto distinta. Llegó
su hora de empezar un camino más difícil, siendo ayudados por todas las
experiencias que han ido acumulando desde el primer día que se conocieron. Como
bien dejan claro Miquel Ribas y Sonia Alarcón en el discurso que os dejo a
continuación, este camino no ha hecho más que empezar y lo bueno aún está por
llegar.
Aquesta història comença el 2010. Segons la Viquipèdia fou un any normal començat en divendres, com demà.
Avui, però, és dijous i del 2010
ens separen un munt de centímetres i hem acumulat moltes coses:
- - Xiclets
- -Pendrives
- -Equacions
- -Capitals europees
i africanes
- -Circuits
- -Xerrades dels
mossos
- -Gols
- -Tubs d’assaigs
- -Reactius
- -Mirades
perdudes
- -Wassaps
- -Permisos per
anar al lavabo
- -Badalls
- -minerals
- -Flautes i
xilòfons
- -Faltes
d’ortografia
- -Reaccions
químiques
- -Prezis i
powerpoints
- -Fotocòpies
- -Quaderns de
dibuix
- -Exàmens
- -Cors
trencats... i restaurats
- -Flexions
- -Pel·lícules
- -Lleganyes
- -Crèdits de
sintesi
- -Grafitis a les
taules
- -Productes de
neteja per a les taules
- -Campanes a la
platja
- -Pilotes
- -Dictats
- -Comprensions
lectores
- -Anàlisi de
gràfiques
- -Virus,
bacteris i protozous
- -Animalons i
animalades
Podríem seguir tota la nit i arribar a divendres, especialment si comptéssim tot allò que vosaltres sabeu i nosaltres... no. Però no volem fer-nos pesats i en canvi si que tenim ganes de dir-vos què hem -compartit amb vosaltres durant totes aquestes hores inacabables -és broma.
Us hem
vist canviar físicament i créixer com a persones. A vegades us hem vist
indignats i enfadats com si fóssiu punt de menjar-vos algú.
D’altres vegades us
hem vist radiants i expansius, gairebé com si també us anéssiu a menjar algú...
Us hem vist explicar les coses amb arguments infantils al principi i últimament
fer reflexions molt més madures i personals, com si la llista que dèiem abans
hagués servit per ajudar-vos a ser unes persones una mica més fetes.
Tot
plegat ens fa pensar en les erugues peludes que éreu i les papallones en què us
heu convertit, o dit d’una altra manera, és guapo pensar que durant aquest anys
que heu estat aquí, l’institut ha estat un embolcall –esperem que prou
confortable- per aquesta metamorfosi tan intensa que heu viscut i que, en
realitat, no ha fet més que començar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada